Ir al contenido principal

Entradas

Destacados

El decimocuarto martes: Nos decimos adiós

  Aquest dia arribe a la seua casa, observant tot, com si fora la primera vegada. *Morrie ja estava en els seus últims dies, es trobava en el seu llit, i li va vindre a la ment la frase que un dia li va dir: - Quan aquestes en el llit aquestes mort. En anar-se li van eixir unes *lagrimas a *Mitch pensant que fora un passatger moment de satisfacció per al seu professor, havia aconseguit fer-ho plorar. GRADUACIÓ murió un sábado por la mañana, después de la vistita de Mitch, había estrado en coma, y como el quería murió sin dolor, dormido, cuando nadie miraba. el día de su entierro solo estaba la familia y amigos íntimos. —Tú hablarás, y yo te escucharé —había dicho él. Intenté hacerlo así dentro de mi cabeza, y, con alegría por mi parte, descubrí que la conversación imaginada parecía casi natural. Me miré las manos, vi mí reloj, y comprendí el motivo. Era martes. CONCLUSIÓ Mitch, va tornar parlar amb el seu germà, i amb el que es guanye d'aquest llibre van pagar els deutes del tracta

Entradas más recientes

EL HUITÉ DIMARTS: PARLEM DELS DINERS

El séptimo martes: Hablamos de miedo a la vejez

El sexto martes: Hablamos de las emociones

CINQUÉ DIMARTS: PARLEM DE LA FAMÍLIA

EL QUART DIMARTS: PARLEM DE LA MORT.

EL TERCER DIMARTS: PARLEM DELS ARREPENTIMENTS

EL SEGON DIMARTS: PARLEM DEL SENTIT DE LÀSTIMA PER UN MATEIX.

EL PRIMER DIMARTS: PARLEM DEL MÓN

INTRODUCCIÓ