INTRODUCCIÓ

 

 

Personatges principals:    

• professor Morrie Schwartz.

•  Emmanilla de Morrie: Charlotte

•   Alumne: Mitch.

Ara parlarem del llibre però serà diferent de com se sol fer, en aquest cas jo no vaig ha fer un resum del llibre, tampoc et comptaré en profunditat el llibre, sinó jo et diré que és el que m'ha ensenyat a mi el llibre, com des del meu punt de vista el veig, i que veig de semblança amb situacions que m'han passat a mi. 

En aquests primers episodis (els primers fins al de passant llista), veiem que l'alumne es re troba amb el professor a través d'un programa ja que li professor pateix de l'ELA, i encara que al principi no sàvia si anar o no ja que li havia promés el dia de la seua graduació que anava a anar a visitar-lo i no l'havia complit, al final si que s'atreveix a anar, el no sàvia com anava a reaccionar el professor en tornar-lo a veure, i encara que el rebuig ja el tènia assegurat es va atrevir, i es va sorprendre en veure la reacció tan bona que va tindre el professor cap al.

Hi ha va començar a anar mes a visitar-ho i ha parlar de tot el que havia passat durant els anys, acordant se de el passat.

Jo de tot això el que m'ha ensenyat és que mai hem de donar res per assegurat, que si que el no o el rebuig segurament ja el tenim però imagina't que l'altra persona esta com tu que no s'atreveix que li dona cosa perquè pensa com tu, o que en veritat la persona si et vol donar una oportunitat, perquè mira això que has guanyat. També m'ha ensenyat que encara que haja passat molt de temps mai és és tard per a demanar perdó, per a tornar a reconciliar-te de nou amb un familiar o amb una gran amistat, perquè si que pot ser que arribe un moment en el qual siga massa tard i després et quedes amb el pensament que que haguera passat si en aqueix moment hagueres anat ha parlar i explicar-li com t'assegues, i ho dic per experiència, jo si que tènia relació amb aqueixa persona però, en els últims moments de la seua vida no m'atrevia ha parlar-li ni tan sols un miserable hola, perquè em partia veure'l així de malament i no podia veure-ho patir, i el dia en què l'és em va anar del meu costat completament em sentia pitjor que quan el veia i no li deia res, em sentia buida i però a la majoria temps amb un gran pes, i et dic que una vegada que es van completament del teu costat ací si que ja no pots solucionar cap problema que tingueres amb aqueixa persona, però si almenys el intentes quan si que esta, ja no és el mateix dolor ni el mateix pes que carregaràs.

 

Moltes vegades val la pena arriscar-te i tornar ha parlar-li o intentar solucionar algun problema o simplement continuar la relació que tènies encara que per exemple en el meu cas em dolguera veure'l així.