EL SEGON DIMARTS: PARLEM DEL SENTIT DE LÀSTIMA PER UN MATEIX.

 

 

 En aquest dimarts he destacat una frase dita pel professos:

-"Em permeto un bon plor si ho necessite. Però després em concentre en totes les coses bones que em queden a la vida. En les persones que venen a veure'm. En les anècdotes que vaig sentir. En tu, si és dimarts. Perquè som persones dels dimarts."

I altra frase es la de una alumna que vaig dir lo seguent:

-"I si vols que els altres arribin a confiar en tu, també tu has de sentir que pots confiar-hi, encara que estiguis a les fosques. Encara que t'estiguis caient."

El que jo entenc amb aquesta frase és que no és dolent plorar quan cal, i que després a gaudir de les marors de la vida.

En aquest dimarts el es decideix a aixecar el professor, per portar-lo al bany.

Sobretot en aquest dimarts m'ha recordat la primera vegada que vaig haver d'agafar una persona gran a la residència, la primera vegada que vaig haver de dutxar una persona més gran que jo, abans de fer-ho ho veia tot super complicat, o que no anava a poder fer-ho, però després em vaig adonar que no era per a tant.

Una altra de les coses és que hem d'apreciar lo bonic de cada dia, que no ens trobem només en el mal que ens passe que intentem centrar-nos en lo bonic, Intentar somriure-li a la vida.

Vosaltres heu viscut alguna d'aquestes sensacions o heu hagut de fer alguna de les coses de les quals s'han nomenat?